26 de gen. 2010

la senyora que em va enverinar

Als pocs dies d'haver arribat a Santiago ja anava a comprar al "Mercado de Abastos" "como Pedro por su casa". Ho comprava tot allà. Era tan autèntic, tan rústic... I jo tan de ciutat!

Publicat per

4 comentaris:

  1. lida29 de gener del 2010, a les 4:49

    Total!

    ResponElimina
  2. Gemma29 de gener del 2010, a les 18:49

    A mi em cal alguna explicació...

    ResponElimina
  3. Raimon31 de gener del 2010, a les 4:27

    Doncs que per culpa d'aquesta velleta amb pinta de castanyera vaig passar-me una setmana assegut al vàter.

    ResponElimina
  4. mdr2 de febrer del 2010, a les 12:54

    Tio, quin iuiu... Amb aquesta música, més que pel mercat de Santiago, sembla que passegis per Marràqueix!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)