gallecs i catalans

Fa poc una companya del curs de gallec que és professora de psicologia em va convidar a una de les seves classes. Volia que expliqués als seus alumnes les impressions que he tingut de Galícia des que vaig arribar-hi, ara fa gairebé dos mesos. Ells també havien de dir-me què creien sobre Catalunya i els catalans. "Un exerici de comunicació intercultural", en deia ella, que és russa.




Què t'ha agradat de Galícia?

Jo:
-"Que és molt rural i molt rústica. Jo sóc de ciutat i tot això em fascina..."
-"Per Santiago tothom es coneix. Quan surto de casa la gent em saluda. I jo a ells."
-"Sou més amables. Tothom et complau amb un "graciñas" i et despedeix amb un "hasta lueguiño". Els catalans som més secs, no? I ens veieu una mica més altius, oi?

Ells:
-"Sí. Als catalans us veiem una mica xulos. Molt orgullosos de ser catalans, vaja.
-Sí, una vegada jo vaig anar a Barcelona i estava espantat perquè m'havien dit que tothom em parlaria només en català! Després gairebé ningú no ho va fer...


Què t'ha sorprès?

Jo:
-"Home, que teniu molts bars i bebeu molt...
-"I que a Santiago es parla més gallec del que m'imaginava."

Ells:
-"Sí, el licor cafè ens el bebem com aigua."
-"A la Corunya i a Vigo gairebé no sentiràs parlar en gallec. A Santiago la majoria som estudiants que venim d'aldees. És per això."


Què no has entès?

Jo:
-"Per què tots els gallecs us considereu tan enxebres (una mena de de la ceba) però no feu servir la vostra llengua?" A Catalunya jo faig servir el català a casa, al carrer i a la universitat. I de passada els nouvinguts l'aprenen.

Ells:
-"Aquí som tots de poble. El gallec és una llengua rural. L'elit catalana sempre ha xerrat català. Aquí això no ha passat mai. Si vénen de fora, canviem al castellà."

Suposo que és per això que el català fa tanta tírria. Si som catalanoparlans el fem servir per tot. Els gallecs (encara que siguin mooolt galegofalantes), no. Per això defensar el gallec no costa gens. Total, no te'l faran aprendre pas. On vas a parar!

"Vivamos como galegos"

Un anunci molt bo del que vindria a ser el Caprabo gallec:

Un vol per Santiago

Digueu-me cutre.

Un vol per Compostel·la from Raimon Escapa on Vimeo.

Surt el Sol a Santiago de Compostel·la

Des de fa gairebé mitja hora que l'estel central del nostre sistema brilla amb força a la ciutat compostel·lana. La gent surt al carrer per contemplar aquest espectacle de la naturalesa.

"O galego nos medio audiovisuais"

Ahir els comitès de la meva facultat (a la USC les assemblees ja no es porten) van organitzar una xerrada sobre l'estat en què es troba la llengua de Galícia en els mitjans audiovisuals. La sala era plena de gom a gom. Segurament a la majoria els interessava el tema, però molts (sobretot moltes) hi eren per veure un dels ponents, Carlos Blanco (a la dreta). Es tracta d'una espècie de Joel Joan gallec que defensa la validesa de la seva llengua en tots els àmbits de la vida (cosa que els gallecs no es creuen gaire).

De la xerrada en vaig treure el que he anat veient des que sóc aquí: que els gallecs estan molt més fotuts que els catalans. En l'audiovisual (el cinema estrictament gallec gairebé no existeix) i en proves quotidianes que afortunadament els catalans ja hem superat.

Unes quantes coses de les que va dir Blanco:

-"Galícia i el gallec són rurals i variats. Necessitem disposar d'un estàndard, però també poder-ne passar.

-"I que contents que es posen els corunyesos quan intenten parlar el castellà amb les set vocals gallegues! Parleu gallec abans de fer com el Paco Vázquez (exalcalde de La Corunya), cony!"

-"Arribarà el dia en què el personatge gallec que surt al cinema espanyol ja no serà cambrer (ni les andaluses chachas), sinó pilot d'avió."

-(què passarà amb l'ascens del PP a la Xunta?) "Doncs que em passaré quatre anys sense aparèxer a la TVG, ves. Però pensa que tinc cincuanta anys i que m'he menjat tota l'època Fraga."

-"Tinc molt assumit que la televisió és entreteniment. Qui vol aprofundir, llegeix."

-"Però a Catalunya tenen un bon entreteniment: Polònia i Crackòvia." (Moooolts gallecs s'ho miren pel Youtube)

Ell també fa força gràcia. Us el deixo aquí:

O Grove

Aquest cap de setmana havia de marxar de casa. Se m'havien acabat les dues bombones de butà i espatllat el radiador elèctric que fa poc em vaig trobar pel carrer (gairebé incendio l'edifici). Fotia un fred que pela. A més a més, la companya de pis italiana havia recollit un pelegrí de la plaça de l'Obradoiro i era millor fotre el camp (la noia està de mal humor des que la vaig conèixer i necessitava desfogar-se en pau amb el francès).
Total, que dissabte passat el Pol (un altre català que està de Sèneca) i jo vam anar a l'estació i vam agafar el primer autobús que sortia. Vam anar a parar a O Grove, a les ries baixes, un poble de pescadors enganxat a la famosa illa d'A Toxa (on fabriquen el sabó "La Toja"). En arribar ens vam fotre el tiberi d'aquí sota. Escamarlans, gambes, llagostins, vieires i navalles. Tenia moltes ganes de fer una bona mariscada.



Després del bon àpat vam passejar una estona pel port. Amb tants vaixells em van començar a venir idees sobre què fer amb la meva vida a partir del febrer...

"Unha cervexa e un pincho de orella"

Tornant de la universitat sovint no puc evitar fer una paradeta a un bar que ja m'he fet meu. Com a gairebé tot arreu (a Catalunya no) et conviden a una tapa. De vegades pots escollir entre ensaladilla russa o truita de patates, croquetes o empanada, olives o calamars... Al Bar Restaurante Orella no et donaran altra cosa que l'especialitat de la casa. Tota una delicatessen.

Ria de Noia

Volia anar pedalant fins a O Grove i aprofitar que hi havia onades per fer surf a la platja d'A Lanzada. Il·lús de mi, el vent i la pluja em van fer abandonar a Noia. I jo que volia fer surf... Les onades se m'haguessin menjat!

Catedral

Vista de la catedral de Santiago de Compostel·la de nit.