gallecs i catalans

Fa poc una companya del curs de gallec que és professora de psicologia em va convidar a una de les seves classes. Volia que expliqués als seus alumnes les impressions que he tingut de Galícia des que vaig arribar-hi, ara fa gairebé dos mesos. Ells també havien de dir-me què creien sobre Catalunya i els catalans. "Un exerici de comunicació intercultural", en deia ella, que és russa.




Què t'ha agradat de Galícia?

Jo:
-"Que és molt rural i molt rústica. Jo sóc de ciutat i tot això em fascina..."
-"Per Santiago tothom es coneix. Quan surto de casa la gent em saluda. I jo a ells."
-"Sou més amables. Tothom et complau amb un "graciñas" i et despedeix amb un "hasta lueguiño". Els catalans som més secs, no? I ens veieu una mica més altius, oi?

Ells:
-"Sí. Als catalans us veiem una mica xulos. Molt orgullosos de ser catalans, vaja.
-Sí, una vegada jo vaig anar a Barcelona i estava espantat perquè m'havien dit que tothom em parlaria només en català! Després gairebé ningú no ho va fer...


Què t'ha sorprès?

Jo:
-"Home, que teniu molts bars i bebeu molt...
-"I que a Santiago es parla més gallec del que m'imaginava."

Ells:
-"Sí, el licor cafè ens el bebem com aigua."
-"A la Corunya i a Vigo gairebé no sentiràs parlar en gallec. A Santiago la majoria som estudiants que venim d'aldees. És per això."


Què no has entès?

Jo:
-"Per què tots els gallecs us considereu tan enxebres (una mena de de la ceba) però no feu servir la vostra llengua?" A Catalunya jo faig servir el català a casa, al carrer i a la universitat. I de passada els nouvinguts l'aprenen.

Ells:
-"Aquí som tots de poble. El gallec és una llengua rural. L'elit catalana sempre ha xerrat català. Aquí això no ha passat mai. Si vénen de fora, canviem al castellà."

Suposo que és per això que el català fa tanta tírria. Si som catalanoparlans el fem servir per tot. Els gallecs (encara que siguin mooolt galegofalantes), no. Per això defensar el gallec no costa gens. Total, no te'l faran aprendre pas. On vas a parar!