gallecs i catalans

Fa poc una companya del curs de gallec que és professora de psicologia em va convidar a una de les seves classes. Volia que expliqués als seus alumnes les impressions que he tingut de Galícia des que vaig arribar-hi, ara fa gairebé dos mesos. Ells també havien de dir-me què creien sobre Catalunya i els catalans. "Un exerici de comunicació intercultural", en deia ella, que és russa.




Què t'ha agradat de Galícia?

Jo:
-"Que és molt rural i molt rústica. Jo sóc de ciutat i tot això em fascina..."
-"Per Santiago tothom es coneix. Quan surto de casa la gent em saluda. I jo a ells."
-"Sou més amables. Tothom et complau amb un "graciñas" i et despedeix amb un "hasta lueguiño". Els catalans som més secs, no? I ens veieu una mica més altius, oi?

Ells:
-"Sí. Als catalans us veiem una mica xulos. Molt orgullosos de ser catalans, vaja.
-Sí, una vegada jo vaig anar a Barcelona i estava espantat perquè m'havien dit que tothom em parlaria només en català! Després gairebé ningú no ho va fer...


Què t'ha sorprès?

Jo:
-"Home, que teniu molts bars i bebeu molt...
-"I que a Santiago es parla més gallec del que m'imaginava."

Ells:
-"Sí, el licor cafè ens el bebem com aigua."
-"A la Corunya i a Vigo gairebé no sentiràs parlar en gallec. A Santiago la majoria som estudiants que venim d'aldees. És per això."


Què no has entès?

Jo:
-"Per què tots els gallecs us considereu tan enxebres (una mena de de la ceba) però no feu servir la vostra llengua?" A Catalunya jo faig servir el català a casa, al carrer i a la universitat. I de passada els nouvinguts l'aprenen.

Ells:
-"Aquí som tots de poble. El gallec és una llengua rural. L'elit catalana sempre ha xerrat català. Aquí això no ha passat mai. Si vénen de fora, canviem al castellà."

Suposo que és per això que el català fa tanta tírria. Si som catalanoparlans el fem servir per tot. Els gallecs (encara que siguin mooolt galegofalantes), no. Per això defensar el gallec no costa gens. Total, no te'l faran aprendre pas. On vas a parar!

"O galego nos medio audiovisuais"

Ahir els comitès de la meva facultat (a la USC les assemblees ja no es porten) van organitzar una xerrada sobre l'estat en què es troba la llengua de Galícia en els mitjans audiovisuals. La sala era plena de gom a gom. Segurament a la majoria els interessava el tema, però molts (sobretot moltes) hi eren per veure un dels ponents, Carlos Blanco (a la dreta). Es tracta d'una espècie de Joel Joan gallec que defensa la validesa de la seva llengua en tots els àmbits de la vida (cosa que els gallecs no es creuen gaire).

De la xerrada en vaig treure el que he anat veient des que sóc aquí: que els gallecs estan molt més fotuts que els catalans. En l'audiovisual (el cinema estrictament gallec gairebé no existeix) i en proves quotidianes que afortunadament els catalans ja hem superat.

Unes quantes coses de les que va dir Blanco:

-"Galícia i el gallec són rurals i variats. Necessitem disposar d'un estàndard, però també poder-ne passar.

-"I que contents que es posen els corunyesos quan intenten parlar el castellà amb les set vocals gallegues! Parleu gallec abans de fer com el Paco Vázquez (exalcalde de La Corunya), cony!"

-"Arribarà el dia en què el personatge gallec que surt al cinema espanyol ja no serà cambrer (ni les andaluses chachas), sinó pilot d'avió."

-(què passarà amb l'ascens del PP a la Xunta?) "Doncs que em passaré quatre anys sense aparèxer a la TVG, ves. Però pensa que tinc cincuanta anys i que m'he menjat tota l'època Fraga."

-"Tinc molt assumit que la televisió és entreteniment. Qui vol aprofundir, llegeix."

-"Però a Catalunya tenen un bon entreteniment: Polònia i Crackòvia." (Moooolts gallecs s'ho miren pel Youtube)

Ell també fa força gràcia. Us el deixo aquí: